https://elmartiriodeadviento.tumblr.com/

Santa Eufèmia I·lustració/Ilustración/Illustration: Chema...

Tue, 29 Nov 2011 23:53:00 +0100

Santa Eufèmia

I·lustració/Ilustración/Illustration: Chema Peral

CAT

Filla del senador Filofronos i Teodòsia de Calcedònia, des de ben petita Eufèmia va ser consagrada a la virginitat. Però com ja sabeu, en aquells temps ser cristià es castigava amb la pena de mort per tant els seus dies estaven contats. La van trobar resant i com que es negà a renunciar a Déu la van condemnar a diverses tortures.

Tot succeïa de la següent manera: et torturaven i si aguantaves et torturaven encara més. A Eufèmia la van martiritzar amb una roda de claus per trencar-li l'esperit, entre altres coses, però va morir a la sorra lluitant contra lleons i óssos.

Ai, Santa Eufèmia! Quant vas patir amb aquests lleons!

Hija del senador Filofronos y Teodosia de Calcedonia, desde pequeña Eufemia fue consagrada a la virginidad. Pero como bien sabéis en esos tiempos romanos ser cristiano estaba penado con la muerte así que, los días de Eufemia estaban más que contados. La encontraron rezando y como se negó a renunciar a Dios la condenaron a varias torturas.

Todo sucedía de la siguiente manera: te torturaban y si aguantabas te pasaban a más torturas. A Eufemia la martirizaron con una rueda de clavos para romper su espíritu, entre otras cosas, pero murió al ser echada en la arena para luchar contra leones y osos.

Ai Santa Eufemia! Cuánto debiste sufrir con esos leones!

ENG

Daughter of senator Philophronos and Theodosia of Chalcedon, Euphemia was consecrated to virginity from an early age. But as you might know, in those Roman times being a Christian was punished by death so Euphemia’s days were obviously numbered. They found her praying and she refused to renounce God, for which she was condemned to different tortures.

It all happened the following way: you were tortured, and if you withstood the pain, you were forced to other tortures. Euphemia was martyred being nailed to a wheel, among other things, all to break her spirit, but she perished when she was thrown into the pit to fight against lions and bears.

Oh, Euphemia! How you must have suffered against those lions!

Sant Pere Il·lustració/Ilustración/Illustration: François...

Tue, 29 Nov 2011 22:48:00 +0100

Sant Pere

Il·lustració/Ilustración/Illustration: François Pagès

CAT

Jueu i pescador de professió a Galilea, Pere és un dels personatges més importants del cristianisme. El millor amic de Jesús, confessor i traïdor a la vegada. Es diu que Pere tenia una dona i es sospita que també va tenir una filla. Va ser un dels primers en entrar en el ministeri de Jesús i per ordre d'aquest és el portador de les claus del Regne del Cel. També se'l considera el primer Papa de la Església Catòlica.

Tot i que la relació entre Jesús i Pere era molt estreta, ell el va negar tres vegades abans de l'alba davant les autoritats romanes. Com bons amics, Jesús va ressuscitar i el perdonà.

Desprès de la mort de Jesús, Pere es va desplaçar a Roma on va ser bisbe i formà petits grups cristians. Poc van trigar en arrestar-lo i martiritzar-lo públicament. El van crucificar, però per voluntat seva, ho van fer boca avall, ja que no es considerava digne de morir de la mateixa manera que Jesús.

Pere! Obrem les portes del Regne del cel, i acaba amb el meu patiment humà!

Judío y pescador de profesión en Galilea, Pedro es uno de los personajes más importantes del cristianismo. El mejor amigo de Jesús, el confesor y el traidor a la misma vez. Se dice que Pedro tenía esposa y se sospecha que también tuvo una hija. Fue uno de los primeros en entrar en el ministerio de Jesús y por orden de este, es el portador de las llaves del Reino de los Cielos. También es considerado el primer Papa de la Iglesia Católica.

Aunque la relación de Jesús y Pedro era muy estrecha, este negó tres veces antes del amanecer, a las autoridades romanas, conocer a Jesús la noche en la que fue arrestado. Después, como buenos amigos, Jesús resucitado lo perdonó.

Después de la muerte de Jesús, Pedro se desplazó a Roma donde fue obispo y formó pequeños grupos cristianos. Poco tardaron en arrestarlo y martirizarlo públicamente. Se ordenó que fuera crucificado, pero por petición suya, cabeza abajo por no considerarse digno de morir del mismo modo que Jesús.

Pedro! Ábreme las puertas del Reino de los Cielos y termina con mi sufrimiento humano!

ENG

Jewish fisherman from Galilee, Peter is one of the most important characters in Christianity. Jesus Christ’s best friend, confessor and traitor, all at the same time. Rumour has it Peter had a wife and it’s also suspected that he might have had a daughter also. He was one of the first to enter Jesus Christ’s ministry and was also named by Christ keeper of the keys to the Kingdom of Heaven. He’s also considered the Catholic’s Church first pope.

Even though Peter was really close to Christ, he denied three times that he knew Christ to the Roman authorities before the sunrise on the very same night Jesus Christ was arrested. But since they were good friends, the resurrected Lord forgave him.

After Christ’s death, Peter moved to Rome where he became a bishop and created small Christian groups. It was not long until he was arrested and martyred publicly. They gave the order to crucify him upside down, but under Peter’s same suggestion, as he did not consider himself to be worthy of dying the same way Jesus Christ did.

Peter! Open the doors to the Kingdom of Heaven and put an end to my human misery!

Santa Bàrbara Il·lustració/Ilustración/Illustration: Arnal...

Tue, 29 Nov 2011 22:48:00 +0100

Santa Bàrbara

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Arnal Ballester

CAT

Bàrbara va néixer a Nicomèdia, a prop del mar de Màrmara, filla del rei sàtrapa Dioscor. Des de jove va ser en empresonada en una torre per evitar que els homes se li acostessin, ja que era una noia molt atractiva. Va ser allà on es convertí al cristianisme, durant un descuit del seu pare. Bàrbara ordenà fer tres finestres a la torre per simbolitzar la Santa Trinitat, però quan el seu pare se'n va adonar va decidir matar-la.

Miraculosament, Bàrbara, es va poder escapar i es va amagar en una penya. La van buscar sense cessar, fins que finalment va ser descoberta i condemnada al martiri, martiri que es dugué a terme el mateix dia que el martiri de Sant Vicenç. La van lligar en un poltre, on va ser flagel·lada, desagarrada amb rasclets de ferro, col·locada en un llit amb trossos de ceràmica tallants i cremada amb ferros al foc. Finalment la van sentenciar a mort. El seu pare va ser qui li va tallar el cap, però per obra de Déu, en aquell mateix moment va caure un llamp a la seva espasa, i d'aquesta manera, ell també morí.

És la patrona dels que treballen amb explosius, dels miners i els firaires.

Oh Bàrbara! Fes que la tempesta s'emporti tot allò dolent!

Bárbara nació en Nicomedia, cerca del mar de Mármara, hija del rey sátrapa Dióscoro. Desde joven fue encerrada en una torre para que los hombres no se acercaran a ella, puesto que era una chica muy atractiva. Fue allí donde se convirtió al cristianismo, en un despiste de su padre. Ella ordenó que se le abrieran tres ventanas de la torre para simbolizar la Santa Trinidad, pero cuando su padre se enteró decidió matarla.

Milagrosamente, Bárbara, pudo escapar y esconderse en una peña. La buscaron sin cesar hasta que fue hallada y condenada al martirio, que tuvo lugar el mismo día del martirio de San Vicente. La ataron en un potro donde fue flagelada, desgarrada con rastrillos de hierro, colocada en un lecho de trozos de cerámica cortantes y quemada con hierros al fuego. Finalmente se la sentenció a muerte. Su padre fue quien le cortó la cabeza, pero por obra de Dios, en ese mismo instante le cayó un rayo en la espada y él también murió.

Es la patrona de los que trabajan con explosivos, de los mineros y los feriantes.

Oh Bárbara! Haz que la tormenta se lleve todo lo malo!

ENG

Barbara was born in the ancient city of Heliopolis, near the Marmara Sea. She was the daughter of the pagan king Dioscorus. She was locked up in a tower since she was young so that no men could get near her, since she was quite an attractive young lady. It was there where she turned to Christianity, her father being unaware of this. She ordered that three windows should be opened, as a symbol of the Holy Trinity, but when her father found out he decided to kill her.

Miraculously, Barbara was able to escape and hide in a crag, but her days were already numbered. The search for her was incessant until she was eventually found and condemned to martyrdom, which took place on the same day as Saint Vincent’s martyrdom. She was tied up to a young colt and she was flagellated, pierced by iron rakes, forced to lie on cutting ceramics and burnt by flaming iron objects. Finally, she was sentenced to death. Her father was the one who beheaded her but, by an act of God, a lightning stroked the sword at the very same moment causing also her father’s death.

She is the patron saint of those who work with explosives, the miners and traders.

Oh, Barbara! Make the storm take away all evil things!

Santa Filomena Il·lustració/Ilustración/Illustration: Rafa...

Tue, 29 Nov 2011 22:47:00 +0100

Santa Filomena

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Rafa Blanco

CAT

La història de Filomena es molt curiosa. Tot va començar quan el seu pare va haver d'assistir a una audiència a Roma i anar davant de l'Emperador per arreglar uns assumptes de guerra injusta. Filomena va acompanyar al seu pare i l'Emperador s'enamorà d'ella. Aquest intentà fer un tracte amb el seu pare per casar-se amb ella. Filomena li va respondre que ella estava casada amb Déu i que la seva virginitat era intocable. Després de dures baralles i diferents intents d'obligar a Filomena a casar-se amb l'emperador, aquest decideix acabar amb la seva vida.

Les tortures van ser varies però ella va sobreviure amb l'ajuda de Déu. Van començar per flagel·lar-la, al dia següent la van llençar al riu amb una ancora, després li van fer caminar pel carrer i van deixar que els arquers li tiressin fletxes sense parar (2 vegades seguides). Finalment li van tallar el cap i així va acabar el seu patiment. Com moltes santes, Filomena tenia 13 anys.

Santa Filomena poderosa amb Déu!

La historia de Filomena es muy curiosa. Todo empieza cuando su padre tiene que acudir a una audiencia en Roma y mostrarse delante el emperador para arreglar unos asuntos de una guerra injusta. Filomena acompaña a su padre y el emperador se enamora de ella. Este intenta hacer un trato con el padre para casarse con ella. Filomena le responde que ella está casada con Dios y que su virginidad es intocable. Después de duras discusiones y diferentes intentos de obligar a Filomena a casarse con el emperador, este decide acabar con la vida de ella.

Las torturas fueron varias pero ella con la fuerza de Dios sobrevivió. Empezaron por flagearla, al día siguiente la echaron al río con una ancla, después la hicieron andar por la calle y dejaron que los arqueros le tiraran flechas sin parar (2 veces seguidas). Finalmente le cortaron la cabeza y así terminó su sufrimiento. Como muchas santas, Filomena sólo tenía 13 años.

Santa Filomena poderosa con Dios!

ENG

Philomena’s story is quite and intriguing one. It begins the following way: her father must attend an audience in Rome and show himself before the emperor to solve a few matters related with an unjust war. Philomena, a young 13-year-old girl, accompanies her dear father and the emperor falls in love with her.

He tries to make a deal with her father to marry her. Philomena does not want this, as she explains to the emperor that she is married to God and that her virginity is untouchable. After some arguments and attempts to force Philomena into marrying the emperor, he decides to end her life. Many were the tortures she received, but by God’s will she survived them. She was first flagellated. Next day she was thrown into the river tied up to an anchor. She was then forced to walk twice through the streets while archers would shoot arrows at her. Finally, she was beheaded and put out of her misery.

Saint Philomena, powerful with God!

Santa Eulàlia Il·lustració/Ilustración/Illustration: María...

Tue, 29 Nov 2011 22:47:00 +0100

Santa Eulàlia

Il·lustració/Ilustración/Illustration: María Corte

CAT

En el segle III, a les afores de Barcino, vivia una nena que es deia Eulàlia, que s'havia educat en el cristianisme i concebut la seva virginitat a Déu. Però va arribar la persecució dels cristians a Hispània, de la mà de l'emperador romà Dioclecià, i Eulàlia va decidir fugir. Poc van trigar a trobar-la, i quan es van adonar que no renunciaria a la seva fe, van decidir martiritzar-la fins la mort a través de 13 tortures, tantes com anys tenia. Van començar per tancar-la dins d'una presó fosca, després la van assotar brutalment. Sobre d'un poltre li van d'esgarrar la pell amb garfis de ferro. Després la van ficar sobre d'unes brases ardents i li van cremar els pits. Li van fregar les ferides amb pedra tosca i seguidament li van tirar oli bullint i plom fos. Mes tard la van tirar a una fossa amb cal viva. El novè patiment es un dels mes coneguts i populars, va consistir en ficar-la dins d'un barril ple de claus i cristalls afilats per llençar-la després carrer avall. Després la van tancar dins d'un corral ple de puces i finalment va ser passejada nua pels carrers de la ciutat fins al lloc on va ser crucificada sobre una creu en forma d'aspa. Diuen que en aquest últim patiment, va començar a nevar a la ciutat per a cobrir-la de la seva nuesa i mentrestant acabava les seves oracions, un colom blanc va sortir de dins seu fins arribar al cel.

Les restes de Santa Eulàlia es troben a la cripta de la Catedral de Barcelona, ciutat de la que es patrona juntament amb Santa Mercè.

Oh Eulàlia! tan petita i tant que vas patir per la teva fe!

En el siglo III, en las afueras de Barcino, vivía una niña llamada Eulália. Esta, se había educado en el cristianismo y concedió su virginidad a Dios. Pero llegó la persecución de los cristianos a Hispania, de la mano del emperador romano Diocleciano, y con esta alarma Eulália decidió huir. Poco tardaron en encontrarla y cuando se percataron que no renunciaría a su fe, decidieron martirizarla hasta la muerte a través de 13 torturas, tantas como años tenía. Empezaron por encerrarla en un prisión oscura, seguidamente la azotaron brutalmente. En un potro le desgarraron la piel con garfios de hierro. Después fue puesta en pie en un brasero ardiendo y le quemaron los pechos. Le fregaron las heridas con piedra tosca y seguidamente le arrojaron aceite hirviendo y plomo fundido. Más tarde le tiraron a una fosa con cal viva. El noveno tormento es uno de los más conocidos y populares, consistió en meterla en un barril lleno de clavos y cristales afilados para arrojarla calle abajo. Después fue encerrada en un corral lleno de pulgas y finalmente fue paseada desnuda por las calles de la ciudad hasta el lugar donde fue crucificada en una cruz en forma de aspa. Dicen que en este último tormento, se puso a nevar en la ciudad para taparla de su desnudez y que mientras terminaba sus oraciones, una paloma blanca brotó de su boca hacia el cielo.

Los restos de Santa Eulalia se encuentran en la cripta de la Catedral de Barcelona, ciudad de la que es patrona conjuntamente con Santa Mercè.

¡Oh Eulália! ¡Tan pequeña y tanto que sufriste por tu fe!

ENG

In the third Century, on the outskirts of Barcino, there was a little girl named Eulalia. The girl had been educated in Christianity and decided to consecrate her virginity to God. But unfortunately the Roman emperor Diocletian ordered the persecution of Christians in Hispania and Eulalia decided to run away. It was not long until she was located and her prosecutors found out that she would not renounce her faith, so it was decided that she would be martyred to death by 13 different tortures, one for each year of age. She was first locked up in a dark prison, followed by some brutal beating. Lying on a young colt, she was pierced by iron hooks. She was then forced to stand on a burning brazier and her breasts were burned. They scrubbed her wounds with rough stones and she was splashed with boiling oil and melted lead. She was then thrown in a pit full of quicklime. The ninth martyrdom, one of the most popular one, was to be put in a barrel full of nails and sharp glass and then thrown down the hill in it. Later, she was locked up in a yard full of fleas. Finally, she was forced to walk naked around the streets to the place where she was to be crucified. It is rumoured that in these final moments it started to snow and it covered her naked body and, as she finished her prayers, a white dove came out of her mouth and flew away.

Oh, Eulalia! So young and so much that you had to endure because of your faith!

Sant Agapit Il·lustració/Ilustración/Illustration: Martín...

Tue, 29 Nov 2011 22:46:00 +0100

Sant Agapit

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Martín López

CAT

Nascut dins d'una família noble i respectable, Agapit decideix fer-se ferm cristià i renunciar a totes les riqueses que la família li podia oferir. Sense facilitats, ni diners i sense confortables vestits, Agapit es veu predicant la paraula del Senyor desafiant així a les autoritats romanes. Per ordre del prefecte romà Antíoc, que no el pot ni veure, és arrestat i portat als tribunals, on ja no hi ha tornada enrere.

És condemnat al martiri per no renunciar a la seva fe, com ja hem vist anteriorment. Agapit, altiu, accepta ser torturat sabent que està protegir per la mà de Déu. Comencen per tancar-lo dins d'una masmorra sense llum, sense menjar ni aigua. Va aguantar con un campió. Després li van col·locar carbons calents a sobre del cap, però ell no va patir i li cantava a Déu les seves pregaries. Antíoc, ple de ràbia per les arrogàncies d'Agapit, decideix que sigui col·locat cap per avall sobre d'un foc mentre el flagel·laven brutalment. Agapit, molt crescut, va desafiar un altre cop al prefecte romà. Després d'això, el van col·locar un altre cop cap per avall al aire lliure per a que les feres se'l mengessin, però és salvat per un àngel que li va curar les ferides. Després d'uns dies, és ficat en un poltre on li van llençar aigua bullint sense parar. Antíoc, ple de ràbia, llençà la seva última carta i decideix llençar-lo a les feres sobre la sorra, però aquestes es tornen dòcils i servicials a Agapit. Inesperadament, Antíoc mor. Agapit és traslladat a Preneste on morirà amb una espassa travessada al seu pit a l'edat de 16 anys.

Ai Agapit! Però amb quina fatxenderia te'n vas anar amb Déu!

Nacido en la cuna de una familia noble y respetable, Agapito decide hacerse devoto cristiano y renunciar a todas las riquezas que sus parientes le podían ofrecer. Sin facilidades, ni dinero y sin cómodas ropas, Agapito se va predicando la palabra del Señor desafiando así a las autoridades romanas. Por orden del prefecto romano Antíoco, que no le soporta, es arrestado y llevado a los tribunales, donde ya no hay vuelta atrás.

Es condenado a martirio por no renunciar su fe, como ya hemos visto en anteriores martirios de santos. Agapito, altivo, acepta ser torturado sabiendo que está protegido por la mano de Dios. Empiezan por encerrarle en una mazmorra sin luz, sin comida ni agua. Aguanta como un campeón. Luego, le colocan carbones ardiendo encima de la cabeza, pero él no sufre y le canta a Dios sus plegarias. Antíoco, lleno de furia por la arrogancia que desprende Agapito, decide que sea colocado boca abajo encima de un fuego mientras es azotado brutalmente. Agapito, muy chulo, desafía otra vez al prefecto romano. Después de esto, lo colocan otra vez boca abajo en el aire libre para que las fieras se lo coman, pero es salvado por un ángel que le sana las heridas. Al pasar unos días, es puesto en un potro donde le arrojan agua hirviendo sin cesar. Antíoco, lleno de rabia, tira su última carta y decide que sea tirado a las fieras en la arena, pero estas se vuelven dóciles y serviciales a Agapito. Inesperadamente, Antíoco muere. Agapito es trasladado a Preneste donde morirá con una espada atravesada en su pecho a la edad de 16 años.

Ai Agapito! Pero con qué chulería te fuiste con Dios!

ENG

Son of a noble and respectable family, Agapetus decides to become a devoted Christian and give up all the goods that his relatives could offer. Without commodities, nor money, nor comfortable clothes, Agapetus leaves and preaches the Lord’s words defying Roman authorities. The Roman Prefect Antiochus, who obviously can’t stand him, orders the authorities to arrest him and condemns him to martyrdom for not renouncing his faith.

They begin by locking him in a dark dungeon, without food or water, but he endures as a true champion. They then put burning coal on his head, but he does not suffer and prays to God. Antiochus, filled with rage by Agapetus’ arrogance, gives the order to turn Agapetus upside down over a fire while he is brutally beaten. Agapetus, very cocky, defies the Prefect once more. After this, he is also turned upside down so that the wild animals can feast on him, but he is saved by an angel who heals his wounds. After a few days, he is forced to lie on a colt as he receives scalding water. Antiochus, still raged, plays his last card and decides to throw him to the wild animals, but these become docile around him, even obliging. Unexpectedly, it is Antiochus who dies and Agapetus is transferred to Palestrina, where he will finally die at the age of 16 when his chest is pierced by a sword.

Oh, Agapetus! Some cockiness that you went to God with!

Santa Apol·lònia Il·lustration/Ilustración/Illustration: Judit...

Tue, 29 Nov 2011 19:48:00 +0100

Santa Apol·lònia

Il·lustration/Ilustración/Illustration: Judit Armengol

CAT

Es diu que Apol·lònia era procedent d'Alexandria i el seu germà era Sant Llorenç. Va ser martiritzada l'any 249 a. C. per no adorar als déus pagans a les mans d'un botxí que li va arrencar totes les dents amb unes tenalles, una a una. Després d'aquesta terrible tortura i amb la boca buida la van llançar a una foguera.

Evidentment Santa Apol·lònia és la patrona dels odontòlegs i protectora de les malalties i afeccions de les dents. Anteriorment per guarir les infeccions es feien infusions amb una planta anomenada “herba de Santa Apol·lònia”.

Així que la propera vegada que et dolguin els queixals o hagis d'anar al dentista, resa perquè Santa Apol·lònia t'ajudi a superar el teu sofriment!

Santa Apol·lònia protegeix-me les dents!

Se dice que Apolonia era procedente de Alejandría y su hermano era San Lorenzo. Fue martirizada el año 249 d.C. por no adorar a los dioses paganos a manos de un verdugo que le arrancó todos los dientes con unas tenazas, uno a uno. Después de esta terrible tortura y con la boca vacía se arrojó a una hoguera.

Evidentemente Santa Apolonia es la patrona de los odontólogos y protectora de las enfermedades y afecciones de los dientes. Anteriormente para curar las infecciones se hacían infusiones con una planta llamada “hierba de Santa Apolonia”.

Así que la próxima vez que te duelan las muelas o tengas que ir al dentista, reza para que Santa Apolonia te ayude a superar tu sufrimiento!

Santa Apolonia protégeme los dientes!

ENG

It is said that Apollonia and her brother Saint Lawrence were from Alexandria. She was martyred in the year 249 AC for not worshiping the pagan gods. All her teeth were taken out one by one by a pair of pincers. After that horrible torture, she was thrown in a fire with her toothless mouth.

She is the Saint Patron of dental surgeons and protector of all teeth-related infections. In the past, they would prescribe a special tea that contained a plant known as “Saint Apollonia’s herb” to cure oral infections.

So next time you have a toothache or you go to the dentist, pray so that Saint Apollonia can help you endure your pain!

Saint Apollonia, protect my teeth!

Sant Llorenç Il·lustració/Ilustración/Illustration: Elia...

Tue, 29 Nov 2011 19:47:00 +0100

Sant Llorenç

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Elia Espinosa

CAT

Fill d'Oronci i Paciència, Llorenç va néixer a Osca i més tard va passar a viure a Roma on va ser ordenat diaca. Va administrar els béns i els arxius de l'església, convertint-se així com el primer tresorer de l'església catòlica. Per aquesta raó, Sant Llorenç, és el patró dels bibliotecaris.

Entre els milers de béns que va administrar se li va encomanar la tasca de guardar i amagar el Sant Grial, el calze de l'últim sopar. Mai va desvetllar la seva ubicació però es diu que ho va amagar a la seva terra natal aragonesa.

El pobre Llorenç va trobar el seu final a la graella, cremat viu per les ordres de l'emperador romà del moment. Les seves restes van ser enterrades a la via Tiburtina de Roma.

Assum est, inqüit, versa et manduca!

Hijo de Orencio y Paciencia, Lorenzo nació en Huesca y más tarde pasó a vivir a Roma donde fue ordenado diácono. Administró los bienes y los archivos de la iglesia, convirtiéndose así como el primer tesorero de la iglesia católica. Por esta razón, San Lorenzo, es el patrón de los bibliotecarios.

Entre los miles de bienes que administró se le encomendó la tarea de guardar y esconder el Santo Grial, el cáliz de la última cena. Nunca desveló su ubicación pero se dice que lo escondió en su tierra natal aragonesa.

El pobre Lorenzo encontró su final en la parrilla, quemado vivo por las ordenes del emperador romano del momento. Sus restos fueron enterrados en la vía Tiburtina de Roma.

Assum est, inqüit, versa et manduca!

ENG

Son of Orencio and Patience, Lawrence was born in Huesca, Spain, and would later move to Rome, where he was sworn deacon. He managed the goods and archives of the church, becoming the first public Catholic treasurer and patron of librarians.

Among the many goods that he managed, he was commended the mission to guard and hide the Holy Grail, the chalice from the last supper. He never revealed the secret location; although rumour has it he hid it in his native land of Aragon, Spain.

Poor Lawrence found his final destiny in a grill, burnt alive under command of the Roman emperor. His remains were buried in the Via Tiburtina in Rome.

Assu est, inqüit, versa et manduca!

San Esteve I·lustració/Ilustración/Illustration: Julie...

Tue, 29 Nov 2011 19:46:00 +0100

San Esteve

I·lustració/Ilustración/Illustration: Julie Escoriza

CAT

Quan parlem d'Esteve ens situem al segle I, quan el cristianisme era una secta més dins del judaisme. Llavors, Esteve, era el líder dels set diàcons en defensa dels jueus helenistes, aquells jueus que parlaven en grec i encara vivien a Jerusalem. Sent Esteve capdavanter, va denunciar les preferències que l'Església donava als jueus hebreus per davant dels jueus helenistes, afirmant que només Jesús estava cridat a espiritualitzar el culte al temple i no Moisès. Aquestes idees per les quals tant va lluitar, el portarien a una mort segura per part dels jueus hebreus.

Acusat de blasfèmia contra Moisès i Yahveh, l'assemblea ho considerà culpable i ho sentencià a mort per lapidació. El seu martiri va ser realitzat als afores de la ciutat de Jerusalem, on els botxins agafaren pedres enormes per tirar-les-hi mentre ell no podia moure’s ja que tenia mig cos enterrat. Esteve, mentre era martiritzat, va resar a Déu perquè perdonés als seu botxins fins que finalment va morir.

La mort d'Esteve no va ser en va. Després d'enterrar-lo el grup d´helenistes es va separar dels hebreus finalitzant el cristianisme com a secta jueva, i assentaren les bases del cristianisme com a religió universal.

Oh Esteve! No ens llencis pedres des del cel!

Cuando hablamos de Esteban nos situamos en el siglo I, cuando el cristianismo era una secta más dentro del judaísmo. Entonces, Esteban, era el líder de los siete diáconos en defensa de los judíos helenistas, aquellos judíos que hablan en griego aún vivir en Jerusalén. Siendo Esteban líder, denunció las preferencias que la Iglesia daba a los judíos hebreos a los judíos helenistas, afirmando que sólo Jesús estaba llamado a espiritualizar el culto al templo y no Moisés. Estas ideas por las que tanto luchó, le llevarían a una muerte segura por parte de los judíos hebreos.

Acusado de blasfemia contra Moisés y Yahveh, la asamblea lo considerará culpable y lo sentenciará a muerte por lapidación. Su martirio fue realizado a las afueras de la ciudad de Jerusalén, donde los verdugos agarrarían piedras enormes para tirárselas mientras él no podría moverse puesto que estará enterrado con medio cuerpo fuera. Esteban, mientras era martirizado, oró a Dios para que perdonara a su verdugos hasta que finalmente murió.

La muerte de Esteban no fue en vano. Después de ser enterrado el grupo de helenistas se separó de los hebreos finalizando el cristianismo como secta judía, y sentarán las bases del cristianismo como religión universal.

Oh Esteban! No nos tires piedras desde el cielo!

ENG

To tell the story of Stephen we must look back at the first Century, when Christianity was a sect within Judaism. Stephen was the leader of seven deacons who defended the Hellenistic Jews, those Jews that spoke Greek while living in Jerusalem. During his leadership he condemned the favouritism that the Church had towards the Hebrew Jews, claiming that only Jesus Christ could claim to be worshiped in a temple, and not Moses. The ideals for which he fought so hard led him to his certain death by the hands of the Hebrew Jews.

He was accused of blasphemy against Moses or Yahweh and was found guilty and sentenced to death by lapidating.
He was martyred in the outskirts of Jerusalem while praying to God, asking Him to forgive his executioners until he eventually died.

Stephen’s death was not in vain. After being buried the group of Hellenists separated from the Hebrews, putting an end to Christianity as a Jewish sect and establishing the bases of Christianity as a universal religion.

Oh, Stephen! Don’t throw stones at us from Heaven!

San Blai Il·lustració/Ilustración/Illustration: Lola...

Tue, 29 Nov 2011 19:45:00 +0100

San Blai

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Lola Lorente

CAT

Blai era conegut en el seu entorn pels seus miracles, guaria tot el que li passava per davant. Curava tant animals o com humans. El seu moment estrella va ser quan va salvar a un nen de la mort ja que s'estava ofegant per una espina de peix que li va quedar clavada a la gola. Per aquesta raó, el dia 3 de febrer, es beneeixen totes les goles.

Durant l'última persecució de cristians en temps romans, a la ja coneguda persecució d'Agrícola, els romans van sortir a caçar animals per combatre a l'arena del circ. Durant la cacera van trobar tots els animals esperant a ser guarits a la cova de Sant Blai. Els homes el van trobar resant i el van detenir.

Agrícola el va obligar a renegar de la seva fe, però Blai s'hi va negar. Per aquesta raó va ser sentenciat a mort i el van llençar a un llac. Miraculosament Blai va quedar suspès a la superfície de l'aigua i va desafiar als seus botxins a fer el mateix, però aquests es van ofegar. Per ordres d'un àngel, Blai va tornar a la terra on va ser martiritzat. El van penjar i lacerar amb rasclets de cardar, i finalment va ser decapitat.

Blai! Fes que la meva gola no pateixi!

Blas era conocido en su entorno por sus milagros, curaba todo lo que se le pasaba por delante. Sanaba tanto animales o como humanos. Su momento estrella fue cuando salvó a un niño de la muerte cuando se estaba ahogando por una espina de pescado que se le quedó trabada en la garganta. Por esta razón, el día 3 de febrero, se bendicen todas las gargantas.

Durante la última persecución de cristianos durante los tiempos romanos, la ya conocida persecución de Agrícola, en Sebaste los hombres fueron a cazar animales para verlos combatir en la arena. Durante la búsqueda encontraron todos los animales esperando a ser curados fuera de la cueva de Blas. Los hombres lo encontraron orando y lo detuvieron. Agrícola le obligó a renegar de su fe, pero Blas se negó. Por esta razón fue sentenciado a muerte y fue tirado a un lago. Milagrosamente Blas se quedó suspendido en la superficie del agua, como hizo Jesucristo en su día. Animó a sus verdugos a que hicieran lo mismo, pero estos se ahogaron en el agua. Por ordenes de un ángel, Blas volvió a la tierra donde fue martirizado. Fue ordenado a ser colgado y lacerado con rastrillos de cardar, y finalmente decapitado.

Blas! Haz que mi garganta no sufra!

ENG

Known for his miracles, he was able to cure all of those who came across his way. He cured both people and animals. His crucial moment was when he saved a boy that was chocking on a fish spine from his death. This is the main reason why people bless all throats every February 3rd.

During the last persecution of the Christians, known as the Agricola persecution, the Romans went hunting for wild beasts so that they could use them to fight in the arena. During their hunt, they found Blaise taking care and curing the animals and the soldiers arrested him. Agricola forced him to renounce his faith, but Blaise did not give in to his commands. For this reason he was sentenced to death and was thrown into a lake. Miraculously, Blaise floated on the surface of the water and defied his executioners to do the same. They did try, but they all drowned in the water. Following the orders of an angel, Blaise returned to Earth to be martyred. He was sentenced to be hanged and to be cut by rakes and finally beheaded.

Blaise! Don’t let my throat ache!

San Sebastià Il·lustració/Ilustración/Illustration: María...

Tue, 29 Nov 2011 19:44:00 +0100

San Sebastià

Il·lustració/Ilustración/Illustration: María García

CAT

De procedència francesa però educat a Itàlia, Sant Sebastià es va entrenar per ser soldat però com a tal, mai va complir totes les ordres, ja que entre altres coses no idolatrava als Déus pagans. Ajudava als seus amics cristians advertint-los sobre batudes i exercitava l'apostolat, fins que un mal dia va ser descobert.

El van portar davant de l'emperador i el van fer triar entre el cristianisme o seguir sent un militar i exercir com a tal. Sant Sebastià no s'ho va pensar dues vegades i va decidir seguir les seves creences. Va ser condemnat a ser torturat. Lligat nu en un pal li van llançar milers de fletxes, però aquestes no van acabar amb la seva vida. Es va recuperar i passant dels consells dels seus amics que li dèien que no tornés a Roma, Sant Sebastià va anar a veure l'emperador. Aquest en veure'l viu va ordenar que se'l torturés a mort.

Sant Sebastià que Déu et guareixi les ferides!

De procedencia francesa pero educado en Italia, San Sebastián se entrenó para ser militar pero nunca cumplió del todo sus deberes ya que entre otras cosas no idolatraba a los dioses paganos. Ayudaba a sus amigos cristianos advirtiéndoles sobre redadas y ejercitaba el apostolado, hasta que un mal día fue descubierto.

Delante del emperador se le hizo elegir entre el cristianismo o seguir siendo un militar y ejercer como tal. San Sebastián no se lo pensó dos veces y decidió seguir sus creencias. Fue condenado a ser torturado asaetado en el estadio. Atado desnudo en un poste se le lanzaron miles de flechas, pero estas no acabaron con su vida. Se recuperó y pasando de los consejos de sus amigos de que no volviera a Roma, San Sebastián se fue a ver al emperador. Este al verlo vivito y coleando ordenó que se le torturara a muerte.

San Sebastián que Dios te cure las heridas!

ENG

Sebastian was of French origin but grew up in Italy. Saint Sebastian trained himself to be a soldier but would never follow all the orders he was given, as, among other things, he did not worship pagan gods. He helped his Christian friends by warning them about raids and also exercised preaching until one unfortunate day he was discovered.

He was forced to choose between his life as a Christian or his life as a soldier in the very same presence of the emperor. Sebastian had no doubt whatsoever and decided to follow his beliefs. He was condemned to be shot through by arrows in a stadium. They tied him up fully naked to a post and shot by thousands of arrows, but these did not end his life. He recovered and returned to Rome to see the emperor. When the emperor saw that he was still safe and sound, he gave the order to torture him once again to death.

Saint Sebastian, may God heal your wounds!

Santa Àgueda Il·lustració/Ilustración/Illustration: Marta...

Tue, 29 Nov 2011 19:42:00 +0100

Santa Àgueda

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Marta Vilches

CAT

Àgueda era una noieta que va refusar la proposta de matrimoni del senador romà Quintianus, ja que ella havia consagrat la seva virginitat a Déu. El senador, furiós, va obligar a Àgueda a treballar a un bordell on miraculosament va conservar la virginitat. Ple d'ira, Quintianus, la va condemnar a mort per tretze tortures diferents (una per cada any de vida de la nena). Una de les tortures més doloroses que Àgueda va patir va ser quan un botxí li va arrencar els pits amb unes tenalles. Ella va mirar els ulls del senador i li va dir: “Cruel tirà, no et fa vergonya torturar els pits d'una dona, d'on de nen et vas alimentar?”.

Finalment la van cremar amb carbó roent i la van arrossegar pels carrers de Catania (Sicília) on finalment va morir.

En passar un any de la seva mort, el volcà Edna va entrar en erupció i la gent de Catania va demanar auxili a Santa Àgueda. Miraculosament el corrent de lava va parar just a l'entrada del poble. Des d'aleshores Àgueda és patrona de Catania i de tota Sicília.
És patrona de les infermeres i protectora de les dones i tot el relacionat amb parts difícils, problemes amb la lactància i malalties al pit.

Oh Santa Águeda! Protegeix-me els pits i fes que un dia pugui donar a llum!

Cuando la propuesta de matrimonio del senador romano Quintianus fue rechazada por Águeda, ya que ella había entregado su virginidad a Dios, este fue en busca de una mala mujer llamada Afrodisia para que la convenciera de lo contrario, pero Águeda no cedió.
El senador, furioso, obligó a Águeda a que se quedara en un burdel donde milagrosamente nunca perdió su virginidad. Lleno de ira, Quintianus, la condenó a ser martirizada hasta su muerte. De las múltiples torturas que Águeda recibió, la más dolorosa fue cuando un verdugo, por ordenes del senador, le arrancó los senos con unas tenazas. Ella miró al senador y le dijo: “Cruel tirano, ¿no te da vergüenza torturar en una mujer el mismo seno con el que de niño te alimentaste?”. Se dice que una visión, San Pedro le curó las heridas. Luego la quemaron con carbón al rojo vivo y la arrastraron por las calles de Catania (Sicilia) donde finalmente murió.

Al pasar un año de su muerte, el volcán Etna hizo erupción y la gente de Catania pidió auxilio a Santa Águeda. Milagrosamente la lava se paró justo a la entrada del pueblo. Des de entonces Águeda es patrona de Catania y de toda Sicilia.

También se la considera protectora de las mujeres, y se recurre a ella con los males de pechos, partos difíciles y problemas con la lactancia. Es patrona de las enfermeras.

Oh Santa Águeda! Protégeme los pechos y haz que un día pueda dar a luz!

ENG

Agatha refused the Roman Senator Quintianus’ marriage proposal since she had consecrated her virginity to God. The furious senator forced Agatha to work in a brothel where, miraculously, never lost her virginity. Full of anger, Quintianus condemned her to be martyred to death. Among all the tortures that Agatha suffered, the most painful one was when the torturer ripped off her breasts with a pair of pincers. She looked into the senator’s eyes who had ordered such a barbaric act and told him: “Cruel tyrant, ¿aren’t you ashamed of torturing a woman’s breasts, from which you fed when you were a child?” Finally, she was burnt with hot flaming coal and was dragged through the streets of Catania, Sicily, where she finally died.

Saint Patron of nurses and protector of women, she is summoned during breasts aches, difficult labour and lactation difficulties.

Oh, Saint Agatha! Protect my breasts and allow me to give birth someday!

San Bartolomé Il·lustració/Ilustración/Illustration:...

Tue, 29 Nov 2011 19:42:00 +0100

San Bartolomé

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Irkus

CAT

Descendent de la dinastia Ptolemaica, Bartomeu és un dels Dotze, els dotze apòstols de Jesús, sempre en companyia de Felip. Bartomeu va veure ascendir a Jesús i va estar present en una de les seves aparicions. Després de la mort de Jesucrist, va decidir marxar cap a Armènia i la Índia a predicar la fe cristiana.

No conforme amb aquesta faceta predicadora de Bartomeu, el rei armeni Astiages va decidir que havia de ser martiritzat, tot i que Bartomeu va poder triar entre ser torturat o negar la seva fe. Fidel a les seves creences, el Sant va ser escorxat fins a morir davant els ulls de Astiages. Pel seu martiri és considerat patró dels modistes, aquells que treballen amb pells i fabriquen qualsevol peça de vestir.

Bartomeu! Cobreix-me amb les teves pells!

Descendiente de la dinastía Ptolemaica, Bartolomé es uno de los Doce, los doce apóstoles de Jesús. Se le junta siempre en compañía de Felipe. Él vio ascender a Jesús y él estuvo presente en una de las apariciones que hizo. Después de la muerte de Jesús, decidió partir hacia Armenia e India, y predicar la fe cristiana.

Haciendo todo el esfuerzo para hacer llegar la palabra de Dios en los pueblos de Armenia no se ganó la simpatía del rey Astiages, que decidió que Bartolomé debía ser martirizado. Se le dejó elegir entre ser torturado o negar su fe. Fiel a sus creencias, Bartolomé fue desollado hasta morir delante los ojos de Astiages. Por su martirio es considerado patrón de los modistas, de los que trabajan con pieles y fabrican cualquier prenda de vestir.

Bartolomé! Cúbreme con tus pieles!

ENG

He was one of the twelve. Twelve apostils of Christ, that is. He saw Jesus Christ rise and was a witness to one of his apparitions. After Jesus Christ’s death, he left for Armenia and India to preach the Christian faith. The king Astyages of Armenia was not too fond of him and decided that Bartholomew should be martyred. He was given a chance to choose between being tortured and denying his faith. Faithful to his beliefs as he was, Bartholomew was skinned to death before Astyages’ eyes. Because of this martyrdom, he is considered Saint Patron of dressmakers, those who work with skins and leathers and who make any clothing piece.

Bartholomew! Cover me with your skin!

Santa Llúcia Il·lustració/Ilustración/Illustration:Cinta...

Tue, 29 Nov 2011 19:41:00 +0100

Santa Llúcia

Il·lustració/Ilustración/Illustration:Cinta Montserrat

CAT

De pares nobles i rics, Llúcia va néixer a Siracusa i va ser devota de la fe cristiana. De nena va perdre al seu pare, per aquesta raó la seva mare la va prometre amb un jove adinerat però de religió pagana. Llúcia, que havia consagrat la seva virginitat a Déu, li va demanar a la seva mare que no la fes casar amb el noi, i després de discussions, la mare va acabar cedint. Qui no va cedir, però, va ser el promès de Llúcia, que sentint-se enganyat, la va portar a tribunals i la va acusar de mentidera i de cristiana. Greu problema.

Llúcia va ser condemnada a morir decapitada, però durant el tribunal i per demostrar la seva fe, va obligar als botxins a que li arrenquessin els ulls. Sense ulls, Llúcia encara podia veure-ho tot.

Santa Llúcia és patrona dels cecs, els pobres i els nens malalts.

Oh Santa Llúcia! Protegeix-me la vista i de tot mal!

De padres nobles y ricos, Lucía nació en Siracusa y fue entregada a la fe cristiana. De niña perdió a su padre, por esa razón su madre la prometió con un joven adinerado pero de religión pagana. Lucía, que había entregado su virginidad a Dios, le pidió a su madre que no la dejara casarse con el chico. Después de discusiones y debates entre madre e hija, la madre acabó por ceder. Pero quien no cedió fue el prometido de Lucía, que le habían vendido gato por liebre. Este, la llevó a tribunales y la acusó de mentirosa y de cristiana. Grave problema.

Lucía fue sentenciada a morir decapitada, pero durante el tribunal y para probar su fe, obligó a los verdugos a que le arrancaran los ojos. Sin ojos, Lucía aún podía verlo todo.
Santa Lucía es patrona de los ciegos, los pobres y los niños enfermos.

¡Oh Santa Lucía! ¡Guárdame de la vista y de todo mal!

ENG

Daughter of noble and wealthy parents, Lucy was born in Syracuse and was devoted to Christian faith. Her father died when she was a kid and her mother engaged her to a wealthy young man of pagan faith. Lucy, who had offered her virginity to God, begged her mother not to make her marry the boy and her mother gave in her wishes. But her fiancée did not, and decided to take her to court and accused her of being a liar and Christian, quite a bit of trouble in those times.

She was sentenced to be beheaded. To prove her faith, she forced the executioners to take her eyes out. And without sight, Lucy could still see everything.
Saint Lucy is Saint Patron of the blind, the poor and the sick children.

Oh, Saint Lucy! Keep any evil away from my sight!

Sant Ignasi Il·lustració/Ilustración/Illustration: Edgar H....

Tue, 29 Nov 2011 19:37:00 +0100

Sant Ignasi

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Edgar H. Molina

CAT

Poques coses se saben del passat de Sant Ignasi. No se sap on va néixer, on va créixer, o on i com va conèixer la fe cristiana. L'única cosa que sabem és que va ser destinat a ser bisbe de Antioquía, on va acabar detingut en temps de l'emperador Trajà. Com molts altres sants, Ignasi va torturat i mort a Roma. Com que el trajecte des d'Antioquía fins a Roma va ser llarg i penós, Ignasi es va dedicar a escriure cartes a altres creients per donar-los força per seguir lluitant per la fe cristiana.

Quan va arribar a Roma, desvalgut, va resar amb els seus altres companys perquè Déu perdonés als seus botxins pagans, i perquè el Totpoderós li obrís les portes del Regne dels Cels. Ignasi va ser traslladat de la seva cel·la a l'amfiteatre de Roma, on com si d'un espectacle es tractés, va ser devorat per les feres fins que no va quedar rastre d'ell.

Ai Ignasi! Tan poc en sabíem de tu, i tanta valentia ens vas donar!

Muy poco se sabe del pasado de Ignacio. No se sabe donde nació, o donde creció, o donde y como conoció la fe cristiana. Lo único que sabemos es que fue destinado a ser obispo de Antioquía, donde acabo arrestado en tiempos del emperador Trajano. Como muchos otros santos, Ignacio fue mandado a ser martirizado y muerto en Roma. El trayecto desde Antioquía hasta Roma fue largo y penoso, y con todo el tiempo que tenía, Ignacio decidió escribir cartas a otros creyentes para darles valor a seguir luchando por la fe cristiana.

Cuando llegó a Roma, desvalido, oró con sus otros compañeros para que Dios perdonara a sus verdugos paganos, y para que el Todopoderoso le abriera las puertas del Reino de los Cielos. Ignacio fue trasladado de su celda al anfiteatro de Roma, donde como si de un espectáculo se tratara, fue devorado por las fieras hasta que no quedó rastro de él.

Ay Ignacio! Tan poco sabíamos de ti, y tanta valentía nos diste!

ENG

Little is known about Ignatius’ past. Where he was born, where he grew up, or where and how he came to meet Christian faith. The only thing we do know is that he was destined to be Antioquia’s bishop, where he would finally be arrested in times of Emperor Trajan. As many other saints, he was martyred and died in Rome. The trip from Antioquia to Rome was very long and harsh. During this trip he would write letters cheering up his fellow Christians and convincing them to keep fighting for their faith.
When he finally arrived to Rome, helpless as he was, he prayed with his fellow friends asking God to forgive their Pagan executioners and also asking the Almighty to open the doors of the Kingdom of Heaven to them.

Ignatius was transferred from his cell to the sands of Rome’s amphitheatre, where the wild beasts devoured him until there was no trace of him, as if it was part of some entertainment show.

Oh, Ignatius! Little did we know about you but so much courage you gave to us!

San Climent Il·lustració/Ilustración/Illustration: Sergi...

Tue, 29 Nov 2011 19:36:00 +0100

San Climent

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Sergi Solans

CAT

Sant Climent (igual que Santa Eufèmia) va ser fill d'un senador romà i, per allò de portar-li la contrària als pares, va decidir passar-se al cristianisme després d'escoltar les paraules de Sant Pere. Sant Climent és recordat per la gran diversitat de miracles que va realitzar, com per exemple deixar cecs a un grup de gent que el volia matar, o fer brollar aigua d'entre unes roques per un poble que estava morint de set. Però amb tanta demostració dels seus poders catòlics va acabar sent descobert pels romans. Aquests el van llençar al Mar Negre amb una àcora lligada al coll perquè ningú més pogués escoltar les seves paraules i morís.

Recorda’t, si vas al Mar Negre, de saludar a Sant Climent.

Como Santa Eufemia, San Clemente también fue hijo de un senador romano y por eso de llevarle la contraria a los padres, decidió pasarse al cristianismo después de escuchar las palabras de San Pedro.

San Clemente es recordado por la gran diversidad de milagros que realizó, como por ejemplo dejar ciegos a un grupo de gente que le quería matar, o hacer brotar agua dentre unas rocas para un pueblo que estaba mueriendo de sed. Pero demostrando tanto sus poderes católicos acabó por ser descubierto por los romanos que lo echaron al Mar Negro con un ancla en el cuello para que nadie más pudiera escuchar sus palabras y muriera.

Recuerda, si vas al Mar Negro, de saludar a San Clemente.

ENG

Like Saint Euphemia, Saint Clement was also son of a roman senator and to contradict his father’s orders, he decided to be converted into the Christianity after listening to the words of Saint Peter. Saint Clement is remembered for the diversity of miracles he performed, like for example to left blindness a group of men who wanted to kill him, or to make rise water from rocks for a town dead of thirst. But showing out his Christian power he end up being caught by the Romans, who threw him into the Black Sea with an anchor tied up in his neck so no one could hear his words.

So if you ever go to the Black Sea remember to say hi to Saint Clement.

Sant Simó Il·lustració/Ilustración/Illustration: Iván...

Tue, 29 Nov 2011 19:36:00 +0100

Sant Simó

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Iván Bravo

CAT

És una trista historia la de Sant Simó, el nen màrtir. Tot començà l'any 1475 a la regió austrohúngara anomenada Tirol, on hi vivien jueus i cristians conjuntament. Va arribar la Pasqua i un grup de jueus es reunireun en Sinagoga per examinar una vedella i celebrar la Pasqua. Un d'ells va dir: “Durant aqesta Pasqua no ens pot faltar ni carn ni peix; tot i que encara ens falta una cosa…immolar un nen cristià”. Com que no sabien on trobar un nen cristià, li van encarregar la tasca al metge jueu Toribi. Aquest, buscant i buscant, va trobar un nen assegut a les escales d'un carrer i en un obrir i tancar d'ulls se'l a endur. Arribada la nit i reunits en una habitació, el grup de jueus van lligar el nen a una taula, li van tapar la boca i van començar a arrencar-li trossets de carn de la galta dreta. Van drenar-li la sang, que va defallir al cap de poc, i el van colpejar diverses vegades. Van circumcidar-lo i el van deixar morir lligat a una taula en forma de creu.

Uns dies després d'aquesta salvatjada inhumana, tot el poble buscava a Simó, però mai el van trobar. La cerca de Simón no va parar, fins que els propis jueus que l'havien sacrificat van llençar el cos al riu i van anunciar a les autoritats que havien trobat un nen surant a l'aigua. El governador, veient el tipus de ferides que tenia l'infant, va sospitar que havien estat dels jueus. Aquests, pressionats, van confessar i van acabar per ser morts.

Simó! Juga tant com puguis al Regne dels Cels!

Es una trájica historia la de San Simón, el niño mártir. Todo empieza en el año 1475 en la región Austria-Hungría llamada Tirol, vivían judíos y cristianos conjuntamente. Llegó la Pascua y un grupo de judíos se reunió en una Sinagoga para examinar una ternera para celebrar dicha Pascua. Pero uno de ellos dijo: “En esta Pascua no nos tiene que faltar ni carne ni pescado; aún así falta una cosa…la inmolación de un niño cristiano”. Sin saber donde encontrar un niño cristiano, le encargaron al médico judío Toribio que encontrara uno. Éste, buscando y buscando, halló un niño sentado en las escaleras de una calle. Al principio el infante se asustó viendo al hombre, este le enseñó algún truco y en un abrir y cerrar de ojos se lo llevó secuestrado. Llegada la noche y reunidos en una habitación, el grupo de judíos ataron al niño en una mesa, le taparon la boca y empezaron a arrancarle trocitos de carne del carrillo derecho. Drenaron la sangre del niño, que desfalleció al poco, y lo golpearon varias veces. Circuncidaron al infante y lo colocaron en forma de cruz sujeto a una mesa y murió.

Pasados uno días de esta salvajería inhumana, todo el pueblo buscaba a Simón, pero nunca que fue hallado. Aún así, la búsqueda de Simón no paró, hasta que los propios judíos que lo habían sacrificado lo tiraron a un río y anunciaron a las autorías que habían encontrado un niño flotando en el agua. El governador, viendo el tipo de heridas que tenía el infante, sospechó de que habían sido los judíos los causantes de su muerte. Éstos, presionados, confesaron y acabaron por ser muertos.

Simón! Juega cuanto puedas en el Reino de los Cielos!

ENG

Saint Simon’s story is a tragic one, the martyr boy. Jews and Christians lived together in the region of Tirol, in Austria-Hungary, in the year 1475. Easter time arrived on one fine day, and a group of Jews gathered in the Synagogue to examine a calf and celebrate Easter. But one of them said: “We can not lack neither meat or fish during this Easter; but we’re still missing something important… the sacrifice of a Christian kid”. So the Jewish doctor Turibius was commanded to find one. Searching and searching, he came across a young boy sitting down on some stairs. At night, the Jewish group tied the kid up to a table, covered his mouth and began to tear out pieces of his right cheek. They drained the kid’s blood, who passed out short after that, and he was then beaten a few times. They circumcised him and lied him down on a table that had the shape of a cross, where he would finally die.

After these barbaric inhumane days, the entire town was looking for Simon, but he was never to be found. The Jews threw him into the water and told the authorities they had found a did kid in the water. The governor, checking the kid’s wounds suspected of the Jews. The Jews, under a lot of pressure, finally confessed to their crimes and were punished by death.

Simon! Play all you can in the Kingdom of Heaven!

Santa Cecília Il·lustration/Ilustración/Illustration: Cristina...

Tue, 29 Nov 2011 19:36:00 +0100

Santa Cecília

Il·lustration/Ilustración/Illustration: Cristina Daura

CAT

Procedent de Roma, a Cecília la van casar sent molt jove amb el noble romà Valerià. Cecília, que havia consagrant la seva virginitat a Déu, va convèncer el marit i el seu cunyat de convertir-se al cristianisme, motiu pel qual tots tres van ser perseguits i martiritzats.

Van començar amb Valerià i el seu germà, però Cecilia va anar darrere. Van començar per ofegar-la a la banyera de casa seva, però com que va sobreviure, van decidir intentar-ho amb aigua bullint. Tampoc ho van aconseguir, de manera que van asfixiar-la amb el fum d'una foguera. Cecília va resistir, així que l'emperador romà Alexandre Sever, va decidir que simplement li tallessin el cap i acabessin amb la ximpleria. El botxí es va quedar estupefacte intentant tallar el coll de Cecília diverses vegades i que aquest no caigués. La pobra Cecília va morir tres dies després, per les ferides que l'espasa havia fet al seu coll.

Es diu que Cecília, mentre era martiritzada, li va cantar a Déu les seves pregàries, i és per aquesta raó que és la patrona dels músics.

Cecília! Encara escoltem la teva fina veu dins dels nostres cors!

Procedente de Roma, Cecilia, fue casada siendo muy joven con el noble romano Valeriano. En su noche de bodas, ella le convenció de convertirse al cristianismo y guardar su virginidad a Dios. Él y su hermano se pasaron al lado de Jesús y por ello fueron buscados y martirizados. Empezaron con Valeriano y su hermano, pero Cecilia fue detrás, después de enterrarlos siguiendo los ritos cristianos.

Su martirio empezó debajo del agua del baño de su casa, ahogada. Como sobrevivió, pasaron a ahogarla en agua hirviendo. Pudiendo ella superar esto la intentaron asfixiar con el humo de una hoguera. Cecilia pudo con todo, así que el emperador romano Alexandre Sever, decidió que simplemente le cortaran la cabeza y acabaran con la tontería. El verdugo huyó con el rabo entre las piernas al quedarse estupefacto intentando cortar el cuello de Cecilia varias veces seguidas y que este no cayera. La pobre Cecilia murió tres días después, con la herida de la espada en su cuello, después de haber mirado a su familia y a sus amigos a los ojos para no volverlos a ver nunca más.

Se dice que Cecilia, mientras era martirizada, le cantó a Dios sus plegarias, por esta razón es la patrona de los músicos.

Cecilia! Aún escuchamos tu fina voz dentro de nuestros corazones!

ENG

Cecilia was from Rome and was married with the Roman nobleman Valerian at a young age. His brother and him converted to Christianity persuaded by Cecilia, who had promised her virginity to the Lord, and for this reason they were wanted and martyred. Valerian and his brother were first, followed by Cecilia. She was first drowned in her own bathtub, but she survived, so they then decided to drown her in boiling water. When she also overcame this torture, they tried to suffocate her with the smoke from a bonfire. But Cecilia would still hang on to life, so the Roman emperor Alexander Sever decided to put an end to her life by beheading her. The executioner was astonished when he found it too hard to cut her neck. Poor Cecilia died after three days because of her wounds.
While Cecilia was being martyred, she sang her prayers to God and for this very same reason she is considered Saint Patron of singers.

Cecilia! We can still listen to your sweet voice from inside our hearts!

Sant Vicenç Il·lustració/ilustración/Illustration: Carol...

Tue, 29 Nov 2011 19:35:00 +0100

Sant Vicenç

Il·lustració/ilustración/Illustration: Carol Jiménez

CAT

Vicenç va néixer, igual que Llorenç, a Osca, tot i que hi ha qui diu que va néixer a Saragossa. El que sí que sabem és que era “mañico”. Va passar a formar part de l'església cristiana per ajudar al bisbe Valero, que era mut i per tant no podia predicar la paraula de Déu. Així va ser com Vicenç va predicar la fe cristiana fins que morí.
Durant el regnat dels emperadors romans Dioclesià i Maximilià les persecucions als cristians per la península Ibèrica estaven a l'ordre del dia, i Vicenç no es va deslliurar de ser torurat.

Primer el van col·locar en una creu en aspa on li van trencar tots els ossos, el van assotar, i li van obrir la carn amb ungles que éren garfis d'acer. Però Vicenç va aguantar, així que es va ordenar que l'escorxéssin i el poséssin al foc damunt d'una graella. Finalment va morir tancat a la masmorra. Tot i que el cadàver va ser llançat al riu lligat a una pedra de molí, va arribar a la riba. Les seves restes descansen actualment a la catedral de Lisboa.

Ai Vicenç! Quantes coses et van fer mañico!

Vicente nació, igual que Lorenzo, en Huesca, aunque también se dice que nació en Zaragoza. Lo que sí sabemos es que era mañico. Pasó a formar parte de la iglesia cristiana por ayudar al obispo Valero ya que este no podía hablar ni, consecuentemente, predicar la palabra de Dios. Así fue como Vicente predicó la fe hasta encontrar su muerte.

Durante la época en la que vivió Vicente empezó una caza y captura de los creyentes cristianos, provocada por los emperadores romanos Diocleciano y Maximiano, en tierras hispanas. Cuando encontraron a Vicente se ordenó que fuera martirizado. Primero fue colocado en una cruz en aspa y después en la catasta, donde le rompieron todos los huesos, le azotaron, y le abrieron las carnes con uñas de garfios de acero. Pero Vicente aguantó, así que se ordenó que fuera desollado y colocado en una parrilla. Encerrado en una mazmorra encontró su muerte. El cadáver fue arrojado a un río con una piedra de molino pero fue devuelto a la orilla. Sus restos descansan actualmente en la catedral de Lisboa.

Ay Vicente! Cuantas cosas te hicieron “mañico”!

ENG

Vincent was born in Huesca, Spain, although there are many who say he was really born in Zaragoza. He joined the Christian church to help bishop Valero, who was mute and could not preach God’s word. It was the time of Diocletian and Maximianopor’s rule in the Hispanic territory and in those times there was a harsh retaliation against Catholics. Vincent was no exception to this and was cruelly tortured. He was first crucified on a sail shaped cross, where they broke all his bones, they beat him up and tore his flesh with steel hooks. But Vincent endured, so they gave the command to skin him and force him to lie on a grill. It was finally during his lock up in a cell where he met his death. His corpse was tied to a rock and was thrown into the river, but it turned up in the shore again. His remains rest in Lisbon’s Cathedral.

Oh, Vincent! So much you had to suffer!

Santa Caterina Il·lustració/Ilustración/Illustration: Raquel...

Tue, 29 Nov 2011 19:33:00 +0100

Santa Caterina

Il·lustració/Ilustración/Illustration: Raquel Aparicio

CAT

Caterina va néixer l'any 290 a Alexandria, Egipte, en d'una família noble. La seva intel·ligència va sorprendre als homes, ja que estava al mateix nivell intel·lectual dels grans poetes i filòsofs de l'època. Un dia, la figura de Crist va aparèixer davant la jove Caterina i es va convertir al cristianisme i en la seva protegida.

Durant les importants festes paganes d'Alexandria l'emperador romà Maximiano va decidir honrar a la ciutat amb la seva presència. Les influències de Caterina amb la noblesa eren tals, que va poder parlar amb l'emperador i intentar-lo convèncer perquè es convertís al cristianisme. Maximiano va entrar en còlera davant la proposta de la jove Caterina, així que la va desafiar a convèncer a 50 savis romans a convertir-se al cristianisme. Ho va aconseguir, i això va fer que l'emperador s'enfadés més decidint executar-la. Els botxins van col·locar a Caterina en unes enormes rodes amb claus esmolats. Miraculosament, els claus es van trencar i la jove va quedar intacta, tot i que finalment va morir decapitada. El cos, com diu la llegenda, va ser portat per àngels a la seva tomba al peu del Mont Sinaí.

Caterina és la patrona dels barbers, carreters, cordillers, drapaires, escolars i estudiants, filadores, moliners, notaris, dides, oradors, filòsofs, lampistes, terrissaires, predicadors, esmolets, sastres i teòlegs. També ho és dels tornejos i de les solteres.

Ai Caterina! Tan sàvia i intel·ligent, però tan curta va ser la teva vida!

En Alejandría, Egipto, durante el año 290 nació Catalina (de Alejandría), hija de una familia noble. Sorprendió a los hombres por su gran inteligencia y por estar al mismo nivel de grandes poetas y filósofos de la época. Un día, durante su juventud, se le apareció la figura de Cristo que la convenció para que se consagrara al cristianismo y se convirtiera en su protegida.

Al cabo de unos días, en Alejandría, se celebraron unas fiestas paganas de gran importancia y el emperador romano Maximiano decidió asistir con gran honor. Tales eran las influencias de Catalina con la nobleza que pudo llegar a hablar con el emperador e intentarle convencer para que convirtiera al cristianismo. Una mujer, intelectual y cristiana, hablando así a un emperador romano, sólo podía traer problemas. Maximiano entró en ira cuando la joven Catalina le propuso tal cosa, así que la retó a que intentara convencer a 50 sabios romanos a que se pasaran al cristianismo. Lo logró, y eso hizo que el emperador se enfadara más decidiendo ejecutarla a ser martirizada a muerte. Los verdugos colocaron a Catalina en unas enormes ruedas con clavos afilados de una máquina. Milagrosamente, los clavos se rompieron y la joven quedó intacta. Pero su alegría cesó cuando le cortaron el cuello y murió. Su cuerpo, como dice la leyenda, fue llevado por ángeles a su tumba al pie del Monte Sinaí.

Catalina es patrona de los barberos, carreteros, cordeleros, traperos, escolares y estudiantes, hilanderas, molineros, notarios, nodrizas, oradores, filósofos, fontaneros, alfareros, predicadores, afiladores, sastres, teólogos, torneros y de las solteras, día de las Catalinadas.

Ay Catalina! Tan sabia e inteligente, pero tan corta fue tu vida!

ENG

Catherine was born in Alexandria, Egypt, in the year 290. She was the daughter of a noble family and men admired her because of her intelligence and for being at the same level of importance as great poets and philosophers of the time. One day, Christ appeared to her and converted her into Christianity, and also into her protégé.

Some days later, a very important pagan festivity was to be celebrated in Alexandria and the Roman emperor Maximian himself had decided to honour Alexandria with his presence. Such was the influence of Catherine with the noble class that they allowed her to approach the emperor and she tried to convince him to convert to Christianity. Maximian was full of rage and dared her to convert 50 wise men into Christianity. She managed to deliver, and the furious emperor decided to martyr her. She was nailed to an enormous wheel but, miraculously, the nails went loose and she remained intact. It was then when they decided to behead her, when she finally died.

Catherine is the Saint Patron of barbers, cart wrights, stringers, ragmen, scholars and students, needle workers, millers, notaries, nursemaids, orators, philosophers, plumbers, lighthouse keepers, preachers, knife-grinders, tailors, theologians, lathe operators and single ladies.

Oh, Catherine! So wise and intelligent, but with such a brief life!