San Esteve
I·lustració/Ilustración/Illustration: Julie Escoriza
CAT
Quan parlem d'Esteve ens situem al segle I, quan el cristianisme era una secta més dins del judaisme. Llavors, Esteve, era el líder dels set diàcons en defensa dels jueus helenistes, aquells jueus que parlaven en grec i encara vivien a Jerusalem. Sent Esteve capdavanter, va denunciar les preferències que l'Església donava als jueus hebreus per davant dels jueus helenistes, afirmant que només Jesús estava cridat a espiritualitzar el culte al temple i no Moisès. Aquestes idees per les quals tant va lluitar, el portarien a una mort segura per part dels jueus hebreus.
Acusat de blasfèmia contra Moisès i Yahveh, l'assemblea ho considerà culpable i ho sentencià a mort per lapidació. El seu martiri va ser realitzat als afores de la ciutat de Jerusalem, on els botxins agafaren pedres enormes per tirar-les-hi mentre ell no podia moure’s ja que tenia mig cos enterrat. Esteve, mentre era martiritzat, va resar a Déu perquè perdonés als seu botxins fins que finalment va morir.
La mort d'Esteve no va ser en va. Després d'enterrar-lo el grup d´helenistes es va separar dels hebreus finalitzant el cristianisme com a secta jueva, i assentaren les bases del cristianisme com a religió universal.
Oh Esteve! No ens llencis pedres des del cel!
-
ES
Cuando hablamos de Esteban nos situamos en el siglo I, cuando el cristianismo era una secta más dentro del judaísmo. Entonces, Esteban, era el líder de los siete diáconos en defensa de los judíos helenistas, aquellos judíos que hablan en griego aún vivir en Jerusalén. Siendo Esteban líder, denunció las preferencias que la Iglesia daba a los judíos hebreos a los judíos helenistas, afirmando que sólo Jesús estaba llamado a espiritualizar el culto al templo y no Moisés. Estas ideas por las que tanto luchó, le llevarían a una muerte segura por parte de los judíos hebreos.
Acusado de blasfemia contra Moisés y Yahveh, la asamblea lo considerará culpable y lo sentenciará a muerte por lapidación. Su martirio fue realizado a las afueras de la ciudad de Jerusalén, donde los verdugos agarrarían piedras enormes para tirárselas mientras él no podría moverse puesto que estará enterrado con medio cuerpo fuera. Esteban, mientras era martirizado, oró a Dios para que perdonara a su verdugos hasta que finalmente murió.
La muerte de Esteban no fue en vano. Después de ser enterrado el grupo de helenistas se separó de los hebreos finalizando el cristianismo como secta judía, y sentarán las bases del cristianismo como religión universal.
Oh Esteban! No nos tires piedras desde el cielo!
-
ENG
To tell the story of Stephen we must look back at the first Century, when Christianity was a sect within Judaism. Stephen was the leader of seven deacons who defended the Hellenistic Jews, those Jews that spoke Greek while living in Jerusalem. During his leadership he condemned the favouritism that the Church had towards the Hebrew Jews, claiming that only Jesus Christ could claim to be worshiped in a temple, and not Moses. The ideals for which he fought so hard led him to his certain death by the hands of the Hebrew Jews.
He was accused of blasphemy against Moses or Yahweh and was found guilty and sentenced to death by lapidating.
He was martyred in the outskirts of Jerusalem while praying to God, asking Him to forgive his executioners until he eventually died.
Stephen’s death was not in vain. After being buried the group of Hellenists separated from the Hebrews, putting an end to Christianity as a Jewish sect and establishing the bases of Christianity as a universal religion.
Oh, Stephen! Don’t throw stones at us from Heaven!

